
Bé, finalment avui hem conegut els nostres clients! Som deu persones al grup i hi ha cinc organitzacions així que ens toca treballar per parelles. Si algú em pregunta però: "ja saps el que has de fer??" (pregunta força lògica d'altra banda), la resposta és... exacta exactament no; encara. Però sí que hem conegut a la gent i hem fet un tour molt interessant.
A mi m'ha tocat una ong que es diu Hyderabad Council of Human Welfare (
www.hchw.org). Bàsicament el que fan és recollir nens dels carrers (nens que han decidit per motius X fugir de casa) i intenten convence'ls de que 1) tornin a casa, 2) si no volen tornar a casa almenys que vagin al seu centre d'acollida i es prenguin el seu temps per decidir, 3) si decideixen no tornar a casa de moment els ofereixen ajudar-los a tornar a l'escola o a preparar-los per a fer-ho si no han anat mai o han perdut uns anys. Fa 20 anys que treballen, van començar de zero i el que han aconseguit a molts nivells és força impressionant.
Després de totes les explicacions, ens han portat a veure la casa d'acollida (que está ja gairebé als afores de la ciutat) i allí ens hem trobat amb una casa de 4 pisos, raonablement gran, on viuen 185 nens (només nens). Es veia tot molt modest però perfectament net i ordenat (no tinc clar que no hi hagués hagut una sessió de neteja just abans de que arribéssim).
Hem trobat dues sales plenes de nens, tots perfectament ajaguts al terra i en estrictes fileres (sempre están així?). Els primers estaven mirant a la TV una versió animada de les aventures de Krishna i Rama (Rama es el personatge principal d'una de les grans llegendes hindús i, com tots els grans herois, s'acaba associant a una reencarnació d'algún dels deus principals, en aquest cas Vishnu; Krishna és una altra reencarnació de Vishnu que representa l'amor i la joia, el destructor del pecat i el dolor). Tornant als nens, quan ens han vist han apagat el televisor i ens han saludat tots gairebé marcialment i amb un enorme somriure: "Good evening sir!". El segon grup (els que podeu veure a la foto inicial), ha estat molt similar. Aquests estaven fent classe i també han fet la mateixa salutació però, a més, després de la foto ens han fet una mena de cançó acompanyada d'una moviments de mans que no sabria repetir. La veritat és que molt macos.
Ara ve la part que algú que jo sé em dirà que són els tòpics de sempre (:D) però renuncio voluntàriament a no caure-hi perquè és impossible no fer-ho (almenys els primers dies) i perquè poster has de passar primer pels tòpics per després sortir-ne d'ells.
La sensació que he tingut durant tot el dia ha estat la de que tenien moltes ganes d'impressionar-nos, el qual em sembla molt lògic i sens dubte han aconseguit. M'ha semblat detectar però una certa incomoditat quan he preguntat perquè només nens i no també nenes. No vull prejutjar res perquè encara no conec ni entenc prou el que hi ha darrera les paraules que es diuen però sembla una més de les estranyes contradiccions que sento flotar en aquest país, on tot està impregnat d'una espiritualitat i una filosofía de vida molt elaborada (molt més que la nostra filosofia de vida, sens dubte), però que al mateix temps sembla obviar una paraula bàsica que es la igualtat absoluta (entre castes, entre sexes,...). Un altre exmemple de contradiccions: parlàvem amb la noia de la organització sobre el respecte per la natura i els animals que forma part de la seva cultura ancestral (i és cert) però mentreho explicava passàvem per un bosc als afores dela ciutat que difícilment podia estar més brut de tot tipus de deixalles. Tan contradictori com que a pesar de totes aquestes contradiccions, tota la gent amb qui hem interaccionat, siguin del nivell que siguin, quan hi hem parlat ens han somrigut, han estat increiblement amables i atents i donaven la sensació "d'estar bé". No tinc clar si realment ho estan o és la sensació que volen donar, però és molt convincent...
Sigui com sigui, espero impacient a demà a veure què ens demanen exactament que fem. Espero
que no vulguin que els muntem un SAP en 4 setmanes... (i si ho fan recomanaré que vagin demanant un zSeries).
Per cert, que el meu company austríac -que està una mica sonat-, mentre jo intentava aprofundir i millorar les bones relacions que hem iniciat amb el nostre contacte de bon matí i li preguntava pel tema de les vaques sagrades, la conexió amb la natura, etc, etc, ha deixat anar "Suposo que sabeu què fan a Espanya amb les vaques, oi?!?!". Tots hem rigut.