Biryani

Avui haig de parlar una mica de menjars sino ja no sé si tindré temps per fer-ho i alguna cosa vull deixar escrita al respecte abans de marxar (no em queda gaire d’estar aquí en realitat!)

Després de quasi tres setmanes, em sembla que ja puc parlar del menjar amb un mínim coneixement de causa. El primer missatge és que la cuina canvia força segons la zona. El que menjem aquí a Hyderabad no s’assembla al que vam menjar a Goa i tots dos són diferents del que ens van oferir la Suchita i el seu marit, que venen s’una zona al nord de Calcuta (Kolkata, com diuen ells). El segon missatge és que em sembla que no l’enyoraré gaire el menjar...

L’especialitat número 1 de Hyderabad, reconeguda a tot el país és el Biryani. Quan erem a Goa i dèiem que estàvem a Hyderabad, la primera pregunta sempre era: “Ooh! I què tal el Biryani??”: “Genial! Genial! I tant!”. Bé, francament, jo no li acabo de trobar la gràcia, suposo que perquè vinc d’un entorn on es menja molt d’arròs, de moltes maneres i –en la meva opinió- molt bons. El Biryani no és més que arròs blanc amb pollastre (o be) amb una mica de salsa tipus curry i amb graus diferents de picant segons el restaurant. Que sí, està bé, però vaja...


El que sí que m’encanta són els “pans” que porten d’acompanyament. I quan dic acompanyament no em referixo només a com usem nosaltres el pa, sino que ells l’usen en la majoria de casos per agafar el menjar en sí ja que no fan servir coberts molts cops. Així que les “tortes” aquestes, les acabes usant per sucar i per agafar un tros de pollastre o el que sigui. Ara, que si en comptes d’usar el pa uses les mans cap problema. Gent menjant arròs directament amb les mans les que vulguis. Ho vaig provar el primer dia i prou; no pel tema d’embrutar-me les mans que m’és igual, però és que és relament molt més pràctic fer servir una forquilla o una cullera.

Tornant als pans, n’hi ha de varies menes però els més normals son el “Roti” i el “Naan” són els que trobes a tot arreu. No sabria especificar les diferències tècniques d’elaboració entre un i altre però de fet s’assemblen força, potser el Naan és una mica més tou. Tots dos te’ls serveixen en versió normal o amb mantega, a gust del consumidor. Molt bons en qualsevol cas.

El tema que encara no he arribat a desxifrar és el dels Kebabs. La meva idea de Kebab abans d’arribar aquí era el que es menja a qualsevol dels Donner Kebab que hi ha a les nostres ciutats, és a dir, columna de carn que es va coent poc a poc i de la qual en van fent tires per barrejar amb amanida i menjar dins d’un tros de pa. Però aquí em tenen una mica desconcertat perquè a pràcticament qualsevol cosa li diuen Kebab, sense que jo vegi un patró comú en els plats que porten aquest nom. Poden ser tant un tros de peix a la planxa acompanyat de verdures, com un pollastre embolicat en plan rollito de primavera, com Kebabs vegetals, que són verdures cuites,... L’única cosa en comú que tenen és que no porten salses (o poca) i que és cuit; apart d’això tot sembla que pugui ser un kebab.

Respecte a la qüestió dels picants, la veritat és que a aquestes alçades ja em rellisquen bastant. M’he acostumat tant a que tot piqui que ja no en faig cas. Els primers dies la sensació de picant no em deixava notar el gust de quasi res. Ara sí que noto més el gust de les coses i per tant puc dir que... està bé, però res més (pel meu gust, of course)

Tinc alguns plats més a explicar però per avui ja n’hi ha prou de gastronomia, crec que amb això ja queda registrat una mica de què va la cosa. Només un última foto d'unes herbes que sempre posen al final del menjar per a deixar un gust refrescant.



Avui hem estat tot el dia preparant la sessió de demà amb les 3 empleades. Tenim preparats un parell de jocs que hem practicat primer amb alguns dels altres membres de l’equip i, esperem!, ajudaran a crear una mica de bon ambient i facilitarà que treballen juntes. L'objectiu´és sortir de la sessió amb una presentació que totes tres se sentin còmodes presentant als posibles donants i que colaborin una mica més entre elles.

(Hem eliminat un dels jocs que consistia a crear algun objecte amb paper de diari per a que aguantés la caiguda d’un ou des d’una alçada d’uns dos metres. En les proves que hem fet, hem deixat la zona de la terrassa de l’hotel feta un petit caos... clar que, tenint en compte el seu concepte més que relaxat de netadat ambiental, potser no els ha importat gaire)