Karma

“Todas la cosas que al mar tiramos nos las devuelve siempre la marea...” diu una cançó. Suposo que es podria prendre com a definició bastant exacta del que és el Karma per als hindús. De fet, jo ho crec. No en la part del Karma traspassat a altres vides perquè això implica creure en la reencarnació cosa que no va amb mi. Però sí en el sentit que tot el que fem té conseqüències: algunes les veiem de seguida i són molt obvies, altres tenen un efecte tangible però triguen tant que no acabes de relacionar l’efecte amb la causa, i després hi ha tots aquells efectes que tenen conseqüències subtils i que, en la majoria dels casos, ens passen desaparcebuts però que no vol dir que no existeixin.

No sé quina part del Karma respecte al que hem fet els altres dies ha funcionat però el cert és que avui tot ha anat perfecte. Després d’agafar una emprenyada ahir perquè tot semblava haver-se aturat i els nostres esforços –en part- perduts, avui hem tingut una sorpresa. Hem arribat a les deu, pensant que no trobaríem a ningú i que si trobàvem a algú la presentació no estaria feta i molt menys estudiada. De fet tots dos n’estàvem força convençuts. Error. Una de les noies no ha vingut (encara no sé perquè) però les altres dues a les deu i un minut han arribat, amb la presentació acabada (i ben feta a més) i la xerrada preparada.

Hem fet la simulació suposant que nosaltres érem donanats, els hi hem corregit algunes coses, ho han acceptat tot de molt bon grat i no puc dir res més que, almenys en aquest cas, era qüestió d’una mica més de paciència amb elles.

Quan han acabat els hem donat els regals que els portàvem de les nostres ciutats i, una altra sorpresa, elles (i el director) ens han fet també uns regals (unes estatuetes del Charminar i el Taj Mahal). També m’ha sorprès el fet que em sembla que és el primer cop que els sento dir “gràcies”.

No és que siguin uns desagraits però quan els hem donat alguna cosa relacionada amb la feina (ahir mateix els vaig regalar dos llibres d’informàtica i a una de les noies li vaig retocar un tros de la programació en VBA del seu full Excel) no han dit ni piu. Un somriure, això sí, però ja està. Ara bé, quan els regals han estat una cosa més de tipus personal llavors sí, moltíssimes gràcies per tot arreu i agraïments. Deixo les conclusions a l’aire.

Per als àvids de resultats concrets (jo m'incloc) la llista de coses que hem fet es podria resumir en:

1 - Una presentació -que han fet majoritàriament les noies seguint les nostres instruccions- per fer als possibles donants. Sembla poc (qui no és capaç de fer una presnetació en un matí??) però la dificultat aquí ha estat entendre ben bé què volien/necessitaven i explicar-los com fer, no només aquesta presentació, sino qualsevol altra.

2 - Una BBDD que està en aquests moments dissenyada i mig implementada per gestionar totes les donacions i el que està aconseguint cada una de les tres noies a nivell individual. Això és el que segurament ha anat millor perquè el noi d'informàtica, a pesar d'algunes dificultats de comunicació cultural, és força espavilat i té ganes de fer-ho. Hem aconsguit a més que una persona de IBM Hyderabad li doni un cop de mà si s'encalla les properes setmanes acabant la implementació. Haig de donar gràcies aquí a la Melanie perquè l'exmeple que em va donar del casal, encara que no l'hem reaprofitat directament, ha servit per a que entenguessin el model al que havien d'arribar.

3 - Una llista d'unes 70 accions categoritzades en diferent àrees per a que millorin la seva estratègia d'obtenció de fons. La majoria de coses són força bàsiques en realitat però és que no tenien res.

4 - Un nou model salarial en base a objectius per a les tres noies de manera que es sentin motivades a aconseguir més pasta. Això em temo que és el que més costarà d'implantar perquè elles estan molt contentes amb el seu salari fix. Però aquí sí que poca cosa podem fer, és decisió seva.

5 - Una sèrie de programets en Visual Basic per a manegar més eficientment la cerca d'informació en unes fulles Excel que fan servir per controlar les zones de la ciutat on han d'anar a buscar paper. Per a algú que sap VB segur que és una xorrada però jo que no sóc cap expert m'hi vaig tirar un matí ben llarg.

6 - I potser el més "tonto" i el que menys ens ha costat però que els pot ajudar més, que és el contacte amb varies organitzacions internacionals que es dediquen a recaptar fons i distribuir-los per organitzacions amb perfils exctament com el seu.

Demà ens han preparat una roda de premsa amb televisió i diaris locals que entre unes coses i altres em sembla que ens portarà tot el dia. Serà el punt final a l’aventura, però això ja ho explicaré demà.

Les noies: la Santochi (a l'esquerra) i la Suchita (a la dreta)