Castes

Avui una mica sobre les castes.

Tal com estava escrit en un dels comentaris, des d’un punt de vista mitològic, les castes sorgeixen de Brahma, el Déu creador. De la seva boca sorgeixen els brahmans, els savis que han de guiar a la gent; dels seus braços sorgeixen els kshatriyas, els guerrers que han de protegir a tots els altres; de les cames surten els vaisyas, els comerciants que saben com crear riquesa; i dels peus sorgeixen els sudras, la missió dels cuals es servir a tots els altres. Es una divisió pensada per a crear una societat que funcioni harmónicamente com un cos complert, i la determinación de la casta d’un no ve donada per la classe social dels seus pares sino per les pròpies qualitats d’un mateix.

Des d’un punt de vista històric, la implantación d’aquesta sistema ve dels invasors Aris, interessats en no barrejar-se amb els indíegenes hindús. Més endavant, això va anar evolucionant fins a associar les castes a gremis de treballadors com passava, més o menys, a l’Europa Medieval. Tenia una raó lògica de ser pel que fa a protegir el gremi de la competencia, assegurar la trasferència de coneixements, etc. El punt clau és quan les castes van passar a ser hereditàries, ja que llavors es van començar a generar els tabús sobre no casarse entre castes, ni menjar junts, ni en l’extrem, tocar-se.

Des del 1950 la llei posa a tots els ciutadans de la India en el mateix plà d’igualtat. A les ciutats aquesta igualtat és més fàcil que es produeixi perquè és impossible coneixer tothom i saber qui seu al teu costat a l’autobús o menja a la taula del costat en un restaurant, però a les zones rurals aquestes distincions per castes es segueixen mantenint. El nostre guia del cap de setmana deia que per a que s'acabi tot es un tema de temps i d'educació però sembla que encara queda una mica per això. Un parell d’històries que ho exemplifiquen:

Un polític molt conegut, sorgit de la casta dels intocables, va tornar un dia al seu poble per celebrar la inauguració d’un nou hospital. Li fan la gran festa i tothom ho celebra encantat amb ell. En acabar el dinar, un dels intocables del poble entra per la cuina i ell el veu. “No fa falta que entris per la cuina ara, tots som iguals!, fixa’t el que he aconseguit jo” – li diu el polític. “Només he vingut a recollir els meus plats, me’ls han demanat per servir-te el teu menjar”-respon.

El 1992 (és a dir, fa dos dies), un noi de 22 anys, fill d’una prominent familia hindú, mentre estudiava a Anglaterra, es va enamorar i casar en secret amb una noia anglo-hindú que, per la part hindú, era d’una casta mitjana i per tant inadecuada per a ell. Quan va saber que els diaris anaven a publicar aquestes dades es va suicidar.

Hi ha hagut intents de trencar aquest sistema ja desde temps antics, començant per Budha (Sidharta Gautama) i acabant més recentment en Gandhi. Però ells i els altres que ho han intentat han fracassat perquè els principals interessats en acabar amb això, aquells que estàn a les classes més baixes, no prenen la decisió de revoltar-se contra tan brutal injustícia. I el motiu pel qual això es sosté és el concepte del karma. Un altre dia doncs entrem en el karma, que deu ser una de les idees més aconseguides i ben explotades de la història per tenir controlada a la gent (que no vol dir que en altres aspectes no pugui tenir un sentit).