dijous, 4 de març del 2010

Progresos

Hoy estoy animado y empiezo a pensar que sí “puedo hacer alguna cosa”. Hemos encontrado ya una lista de organizaciones internacionales que se dedican a los donativos y una de ellas incluso es específica para los niños en la India. Que tal vez no quiere decir que puedan sacar mucho pero seguro que algo caerá.

Hemos empezado también a hacer el diseño de un sistema de registro y control de los donantes, sus aportaciones y cuánto está consiguiendo cada empleado de la organización. Mañana vamos a hablar con el responsable de informática de la organización que ya nos ha anticipado que tienen licencias de MS Access y que él tiene algunos conocimientos con lo que podemos pedirle que empiece ya a implementar una primera versión básica de lo que hemos dibujado.

El lunes hemos quedado con el jefe para revisar todas las acciones que hemos ideado y las acabe de priorizar aunque nosotros ya hemos supuesto que la BD y la presentación de marketing es lo primero. También pediremos a las 3 empleadas que entrevistamos el otro día que vengan al hotel y se reúnan con nosotros para refinar un esbozo de presentación que hemos empezado a hacer.

De hecho, todo esto es más o menos fácil. Lo difícil va a ser conseguir que estas personas cambien su manera de trabajar, pero hoy tengo confianza en que seamos capaces de “venderles” lo que estamos haciendo. En realidad, todos los que trabajamos en IBM nos hemos encontrado alguna vez con este obstáculo de “la resistencia al cambio” (y sino solo hay que recordar algunos episodios del proyecto de GDF). Supongo que forma parte de la naturaleza humana resistirse a salir de la zona de confort en la que uno vive. Asumimos que con esta gente, por tener una visión bastante distinta del trabajo y de cómo se deben hacer las cosas para ser eficientes será más difícil. Pero también podría asumirse que al ser una cultura más “conformista” o, dicho de otra manera, menos susceptible a rebelarse contra las normas, introducir un cambio puede que no sea tan difícil. Haré un par de ofrendas a Ganesha en el templo de al lado del hotel para que todo vaya bien!

Los próximos tres días no sé si podré escribir porque creo que el hotel al que vamos mañana en Goa no tiene Internet. Si es el caso, hasta el lunes! Os dejo una foto de lo que espero encontar en las inmersiones que tengo programadas para el sábado por la mañana… (sí, lo admito, aquí hay un claro intento de generar un poco de envidia malsana)

10 comentaris:

  1. Si vols que et sigui franc no acabo d'entendre encara què cony hi feu allà. Els posts sobre les castes, les religions, la pobresa, els monuments, i tot plegat, m'han fet perdre el focus del 'projecte'.

    Oju amb la paraula 'projecte', per cert. Darrera d'ella s'amaguen muntanyes de milions de persones no només a l'Índia sinó world-wide gratant-se complaentment els ous.

    Però se't veu content i confiat. Esplèndid.

    I ara una mica de submarinisme. Fastuós.

    Sigan, sigan.

    Guillem

    ResponElimina
  2. Sens dubte, sota la paraula "projecte a països en vies de desenvolupament" hi ha de tot. Desde gent que sí intenta ajudar a canviar alguna cosa, a gent que va de vacances, a gent que va a fer els seus negocis (de fet, es podria dir el mateix en molts altres contextos; política per exemple?).
    Fins i tot dins d'un mateix projecte, et pots trobar persones d'un perfil o de l'altre perquè, al final, tot depèn de l'actitud personal de cada un. I el que no faré obviament és fer un report diari de les coses de feina que faig cada dia per demostrar que la meva actitud és la que s'espera. Però sí demanaré l'últim dia a la gent de la organització que em donin un feedback sobre si creuen que els he pogut ajudar. Feedback que estaré encantat de compartir amb vosaltres (tant si és bo com si és dolent) per als que tinguin dubtes de amb quina actitud he vingut. Dubtes que, d'altra banda, em semblen la mar de lògics i raonables, res a criticar.

    ResponElimina
  3. Que precioso es Ganesha. Pídele lo que quieras. Te lo concede fijo, porque no tiene ninguna duda de la actitud y la disposición con la que te has embarcado en esto. Me alegra que estés animado. Yo creo que muchos como yo no hemos dudado nunca de un éxito más de Enric. En IBM la gente se queda con la boca abierta cuando conocen la naturaleza de tu viaje. Muchos simplemente habían oído "Enric D. en India" y te habían colocado directamente en el IDC de Bangalore ;-). ¿cuántos dias de trabajo te quedan exactamente? Quizá podrías pedir ese feedback anónimo también en este momento del tiempo.... Que disfrutes de tu excursión. Un abrazo. Marisa

    ResponElimina
  4. No t'oblidis d'implantar-los unes quantes mètriques i d'introduir-los a l'apassionant món dels PBAs. Ara que guardaran dades dels ingressos i activitats, és imprescindible que puguin mesurar el seu rendiment d'una manera eficaç. Això els ajudarà a veure que estan millorant i a no desanimar-se si un mes baixen els ingressos: mentre estiguin per sobre del LNPL, no han de patir. Ei, que ho dic seriosament! Fer-ho a partir de les dades de l'Access ha de ser molt senzill.

    ResponElimina
  5. Ejem, ejem, recapitulen 'la feina':

    "...las tres son mujeres; una es joven y supongo que tendrá una mentalidad más abierta y será más fácil, pero las otras dos ya tienen una cierta edad y pueden resultar muy complicadas..."

    "También pediremos a las 3 empleadas que entrevistamos el otro día que vengan al hotel y se reúnan con nosotros ..."

    Això comença a semblar una altra cosa, ja separem la feina del plaer ?

    Bona immersió!

    ResponElimina
  6. Per quan tingues un moment per llegir, podràs contrastar la teva experiència i et pot ser d'ajuda:

    http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100305/53897230801.html

    ResponElimina
  7. Em sembla que la millor forma de fer-los canviar la forma de treballa, caldrà que us vegin a vosaltres com ho farieu, i puguin visualitzar que dóna més ben resultats que no pas ara..., i després, jejeje, els claves un business scorecard, i incentius en funció dels objectius obtinguts... i aconsegueixes que tornin on eren.
    La foto no em fa enveja... Segur que l'has tret d'algun àlbum de marketing. El que vull veure són les teves, a veure si és realitat que pot ser tan maco el fons marí de la India. Serà l'única part neta de bruticia de l'India?

    ResponElimina
  8. Per cert... A Goa com has anat? Ja has probat el tren? És tota una experiència, començant per intentar comprar un bitllet de tren per tu mateix, obviament sense preguntar al de la ONG.
    Això si, no enganxis Second Class, que encara et tiraràs de peu les 10 hores de viatjar que deu haver entre Hyderabad y Goa..., això, si entras al vagó
    La millor per viure l'India es agafar la Sleeper Class, perquè podràs dormir però tanmateix veure a tots els possibles personatges que puguis imaginar.

    ResponElimina
  9. Hola, son les 11:45 AM del dilluns 8/03 i a Barcelona està nevant amb força ;-).

    Per cert, tinc un missatge per tu. A Sol Melia ja portan 15.

    Com ha anat el submarinisme?

    Isabel

    ResponElimina
  10. Marisa, gracias compi, te traeré un Ganeshito para que lo pongas en tu escritorio :)

    David, el tema dels PBAs el veig perfecte però ja constarà prou implantar unes mètriques mínimes no vull ni pensar en fer una cosa una mica sofisticada! Vaja, que no em veig fent l'educació de PBAs davamt d'aquestes 3... (puc fer venir al Mazzuca). Però com a segon pas, si enganxen la cultura de les mètriques, sí, i tant que tindria sentit.

    Jordi, el tema de les empleades.... bé, ja en parlarem apart! Per cert, el link de la vanguardia molt molt bo. En la meva curta experiència subscric tot el que diu, en especial això que diuen sí a tot. Els primers dies pensava que no entenia el que em deien pel moviment aquest de cap tan raro que fan, però és que encara que diguin que sí has de seguir posant-ho en dubte.

    Alex, tens bastanta raó en això de que ens han de veure a nosaltres fer-ho! de fet pensem fer la setmana que ve uns tests una mica en aquesta linia. El tema del tren... no ens vam atrevir! Vam anar amb avió, 1h30de vol, molt bé.

    Isabel, confesso que això de la neu no m'ho he cregut i he anat a mirar-ho a internet! Coi! Tant com m'agrada que nevi a Bcn! El submarinisme... fatal, la pitjor immersió de la meva vida, havia fet vent per la nit o no sé què, l'aigua estava remoguda i la visibilitat era de menys de 1/2m, espectacular....

    ResponElimina